El Renato, l’Angelina, el Patryk,
l’Abdullar, el Jason, l’Alexa, l’Edgar i la Viviane… tots han dut el seu amor
de pel·lícula al Pont de les Arts de París. Sembla que la tradició dels “cadenats
de l’amor” va sorgir a Pécs (Hongria), al voltant del segle XIX. En aquella
època els soldats de la guarnició a la ciutat deixaven lligat com a record el
cadenat amb què tancaven l’armariet de la seva habitació. Però és força més
probable que tot plegat vingui de la novel·la Perdona si et dic amor de
Federico Moccia, que va inspirar la pel·lícula homònima estrenada l’any 2008, casualment l’any en què el pont francès es va
començar a omplir de tota mena de cadenats.
Agradi o no, volem reconèixer-nos en llocs comuns i per això inventem
rituals, tradicions, que ens facin de mirall i ens diguin qui som. L’amor a les
pel·lícules de Hollywood és una festa de cadenats eternament daurats que
proclamen amor per sempre, on es veuen totes les virtuts i cap defecte. A la
realitat, però, sembla ser que el pes de tot el metall acumulat amenaça de fer
caure la barana del pont i cal fer-hi de tant en tant treballs de
restauració perquè tot plegat no caigui Sena avall. El Renato, l’Angelina, el
Jason i la Viviane encara no ho saben però segurament aquesta és l’autèntica
metàfora de l’amor.
3 comentaris:
He vist el pont, i certament estaria bé que els enamorats es busquessin un altre acte simbòlic. Sembla una cosa bonica, però a banda que l'amor no s'hauria de segellar amb un cadenat, algun dia es quedaran sense un dels ponts del Sena. Que en Moccia pagui la reconstrucció, amb el que guanya amb els seus llibres segur que pot. Però com dius, l'autèntica metàfora de l'amor és precisament que els que han penjat els cadenats pensen que allò serà etern. De tots els que hi hagi a dia d'avui mateix allà penjant... quantes parelles s'hauran trencat ja? I quantes ja no tenen el seu cadenat allà penjat sense saber-ho? Molt bona reflexió.
Francament, la visió del pont amb tant cadenat embafa. Com certs enamorats :)
veure tots els candenats del amor enfonsats en el sena seria una bonica metàfora de l'amor que a vegades fa aigües ;)
Publica un comentari a l'entrada