El lloro políglota

Quines coses, el diari. Ho has llegit? Resulta que a un ciutadà dels EUA se li va escapar el lloro. L’ocell es veu que sabia dir unes quantes paraules en anglès, el normal, com tothom, no? Doncs quan va tornar, al cap d’uns mesos, la bèstia parlava castellà amb accent sud-americà. Va creuar la frontera i se’n deuria anar de festa a Tijuana. Que curiós, eh? Ep, que jo sé d'un amic que li va passar una cosa semblant. El noi tenia una cacatua prou espavilada que va estudiar econòmiques a l’Autònoma i li va fugir. Al cap d’una temporada va tornar i es veu que l’animal s’havia matriculat a la facultat d’Humanitats, tenia el cap ple de pardals (ja veus que la cosa va d’ocells) i ara, en comptes d’ajudar-lo amb els balanços, li recomanava llibres de Sèneca, Montaigne, Pla... l’amic estava negre, pel que m’explicava. Una dia, no fa massa, vam anar a fer una barbacoa a casa seva i la cacatua ja no hi era. Quan li vam preguntar què se n’havia fet es va fer l’orni i ens va dir amb ironia: “Pots comptar, deu haver marxat a fer filologia catalana...”. Per cert, ens va servir una carn finíssima, a veure si pensem a preguntar-li d’on la treu i fem un bon tec un altre dia.