Unitats de temps alternatives: un parpelleig, cinc batudes d’ala de colibrí. I, alhora, unitats relatives: cent-vuitanta pulsacions de cor en un parpelleig. Després, combinacions en funció del dia. Diumenge al matí, tres colibrís en un batec o una parpella-ala que es clou en l’estona que triga el sol a il·luminar l’estança. “L’home és una passió inútil” –llegeixo. I què? Les passions no s’expliquen, es viuen. No voldria faltar a ningú, però potser és que senzillament l’escriptor es va deixar una coma a l’hora de redactar la memorable frase: “L’home és una passió, inútil”.
3 comentaris:
Algunes passions es deixen explicar després de viure-les, bàsicament com a mesura de seguretat per tal que no ens esclatin a dins, de tan intenses. Però trobo que certs casos particulars es podrien definir amb la frase "L'home és un inútil, passió".
Potser Sartre hauria d'haver dit "l'home i la dona són una passió inútil" però llavors això encara no es portava :)
Si hagués dit 'ésser humà' hagués matat dos lloros -ai, no, ocells!- d'un sol tret :P
Publica un comentari a l'entrada