El cignes també s’acostumen a la rutina humana i aprenen a sobreviure fora del seu àmbit. Mengen engrunes i crostons de la mà de passavolants amb xandall i turistes endiumenjats. Fotografies i rialles. Els cignes fora del llac perden l’elegància, mostren unes potes plenes de durícies i es mouen de manera maldestra. Res a retreure’ls: qui no ha deixat de volar alguna vegada per anar a buscar, entre dòcil i resignat, unes molles de pa?
2 comentaris:
Qui no sigui cigne que llanci el primer crostó.
Exacte, Miquel. Ep, i si poden ser molles millor, que no són tan dures!
Publica un comentari a l'entrada