Eixerits

Vitello Tonnatto, enginyer italià, va dedicar gran part de la seva vida a desenvolupar un motor de moviment perpetu, un somni perseguit durant segles i que, per motius de físics, sembla impossible de dur a terme. Efectivament, un aparell que es donés impuls amb el propi funcionament està condemnat al fracàs per qüestions com la gravetat, el frec entre les peces, etc. Qui més s’hi va acostar vas ser l’holandès Peter Van Campen, que al s. XVII va muntar un rellotge amb calendari infinit. Una proesa per a l’època i que, suposadament, funcionava amb un joc de pesos i contrapesos que n’asseguraven la seva marxa ad aeternum. Malauradament, una anàlisi minuciosa dels rodatges va permetre trobar un petit motor de corda amagat en l’interior d’un dels seus eixos i que n’assegurava el funcionament per molts anys però no per sempre. Darrerament aquesta vella estratagema ha tornat de la mà d’alguns ciclistes que, cansats de dopar-se ells mateixos, han optat per enganyar amb la bicicleta. Sembla que almenys un parell d’esportistes estan sent investigats per amagar un petit motor entre els seus pedals. Aquest truc és nou en el camp de l’esport però és evident que en altres àmbits ja havia estat documentat àmpliament. I és que fer el viu ja ens ve de lluny.