Liberto

Ets dius Liberto, home lliure, i un dia un jutge et condemna per error a passar dotze anys tancat en una presó. Quina ironia. I quina mala sort ser aquella nit en aquella discoteca, haver parlat amb la mateixa noia que hores més tard ho faria amb aquell altre home idèntic a tu i que – aquest sí- n’abusaria de matinada. Dotze anys, parèntesi vital buit: entres al local, la música forta, unes copes, les llums de colors... i en surts una dècada més tard amb la barba blanca. Si no fos per l’avanç de la ciència, que ha vist en el teu ADN el que no van saber veure els testimonis de l’agressió, encara hi series. Liberto presoner, perdut dins un laberint d’advocats, recursos, audiències i informes de la policia, finalment n’has pogut sortir. “No és just!” – criden els nens quan alguna cosa no els agrada. “La vida no és justa!”- responen els pares.