En les donem d’Homo Sapiens però la matèria gris del nostre cervell, la que ens fa pensar, es troba només a la darrera capa. El nostre magí és una ceba que s’ha anat configurant a força de milers d’anys; que no ens enganyi l’exuberància de neurones actual: al fons de cadascú de nosaltres hi nia un ésser d’allò més primari, tots –i totes- tendim a llangardaix. Sortim a fer un bon àpat al restaurant, unes tapes, un vermut i ens sorprèn el sol suau del migdia. Tanquem els ulls, ens rabegem en la seva escalfor: la llum tèbia esdevé plat principal per una estona i es torna escuma blanca, oliva verda amb anxova. Recolzats a la cadira ascendim al setè cel. Una sargantana – un parent llunyà- s’enfila paret amunt.
4 comentaris:
Els budistes diuen que les persones que no han estat a l'alçada durant la seva vida es reencarnen en rèptils en la següent. O en alienígenes de "V". Lagarto, lagarto :)
Això vol dir que algunes de les necessitats les podem cobrir amb ben poca cosa. Altres costa més. I som el que som per aquesta última capa precisament, encara que tots portem un rèptil a dins.
Les sargantanes són gent que no ha estat a l'alçada? Que els posin a tots a fer d'extres a V, ara que es porten els remakes i els reboots;)
Sí xexu,no ens cal massa. Diria que a vegades ens compliquem la vida.
De moment no he vist cap sargantana amb un blog, de moment.
Publica un comentari a l'entrada