"El cliente siempre tiene la razón"

Concert a la jazz cava. Pianista subtil. Contrabaixista precís com un rellotge i bateria fi. De cop i volta, un exabrupte, un renec, un crit i la frase ““¡El cliente siempre tiene la razón!” repetida cada cop a més volum. Queixes de la resta del públic, mirades acusadores, moment tens. Un client protesta i engega la frase com un ariet contra el cambrer que, calmat però amb insistència, vol fer veure al nostre home que divaga en l’error. És un prejudici, però de fet sí: el client emprenyat fa cara de ser un busca bregues de pa sucat amb oli. “¡El cliente siempre tiene la razón!” repeteix exaltat fins que, a poc a poc, calla. Però és veritat que "el client té sempre la raó"? De fet sembla que el famós eslògan es va començar a utilitzar a principis del segle XX a les emblemàtiques botigues de Marshall Field, a la ciutat de Chicago (en l'actualitat, Macy 's). No obstant això, al Regne Unit va ser popularitzada pel nord-americà Harry Gordon Selfridge, a les seves botigues de Londres. Com que Selfridge va treballar per a Field entre 1879 i 1901, és gairebé segur que algun dels dos és el responsable d'encunyar l'eslògan. Per descomptat, aquests empresaris no van buscar que la frase fos presa literalment, sinó que només pretenien que el client se sentís especial, inculcant al seu personal la disposició a comportar-se com si tingués sempre la raó, la tingués o no. De fet això és que va acabant fent el cambrer, i aquí pau i allà glòria, però la frase no deixa de ser un d’aquells tòpics salvavides –tothom té els seus- als quals ens aferrem desesperadament quan el nostre vaixell escora massa cap una banda o s’enfonsa sense remei. Sempre m'ha sorprès veure fins a on arriba molta gents abans d'admetre que estan equivocats o que, senzillament, no en saben més.