El grup irlandès U2 ha començat una gira per commemorar el 30è aniversari del llançament de “The Joshua Tree”, el disc que va refermar la seva fama i que contenia èxits com “Where the streets have no name”, “With or without you” o “I still haven’t found what I’m looking for”. A la fotografia de propaganda se’ls veu igual: la mateixa fesomia i la mateixa actitud però, evidentment, més envellits: arrugues al front i potes de gall a la vora dels ulls. És normal, perquè ja tenim una edat. Em pregunto si en Bono ja ha trobat, tal i com deia a la cançó, allò que buscava. Potser sí, i ha descobert que no n’hi havia per tant. O potser no, i segueix amb la tasca. Diria que, una mica, les dues coses a la vegada, que massa certesa torna els cantants previsibles i cansats i als U2 sembla que els queda corda per a estona. Trenta anys més vells i encara hi som posats. El que sigui, abans que l'avorriment. Com deia el guitarrista Eric Clapton: "Quan he trobat allò que buscava deixa d'interessar-me". I així estem, trenta anys més tard. Encara.
3 comentaris:
30 anys! I continuen junts fent bona música!
He de dir que mai n'he estat un gran seguidor, però tenen cançons molt bones, s'ha de reconèixer. Els vaig descobrir tard... va com va.
A vegades trobo que el Bono es passa d'èpic. El seu imaginari líric-religiós també pot carregar, però és irlandès! Però sí, han fet cançons molt bones.
Publica un comentari a l'entrada