"Homenatges"

A vegades em fa l’efecte que, culturalment, la Humanitat no para de plagiar-se. Com se sol dir ara, és un constant “retre’s homenatge”. N’hi ha prou en visitar l’apartat d’art africà del Louvre per veure clarament d’on va treure la inspiració Pablo Picasso (1881-1973) per pintar “Les senyoretes d’Avinyó” amb les seves fesomies de màscara de fusta. Per altra banda, sense les trompetes grandiloqüents de Bruckner (1824-1896) segurament ara mateix no existiria la banda sonora de "La guerra de les galàxies" (Star Wars per als mil·lenials) composta per John Williams (1932). Sense sortir del cinema, sèries com “Stranger things” no s’haguessin filmat si no hagués existit Steven Spielberg (1946), el seu imaginari i la seva habilitat tècnica (el zoom de “Jaws”, per exemple) que, a la vegada, beu directament d’un director anterior com Alfred Hitchcock (1899-1980). Així mateix, la manera d’escriure de Josep Pla (1897-1981) s’entén perfectament una vegada llegit Montaigne (1533-1592) i les seves anècdotes plenes de sentit comú enginyós i savi. Alhora, aquest darrer segur que estava inspirat en els textos del filòsof romà Sèneca (4ac-65dc), que podem llegir en català gràcies a les traduccions de la Bernat Metge. Gairebé tot sembla ja inventat i només cal ser revisitat en funció de les tendències de l'època. De fet va ser el mateix Picasso qui, en una visita a les pintures de les coves d’Altamira, va exclamar sorprès davant la capacitat sintètica i estètica d’aquelles obres realitzades 14.000 anys abans: “Després d’això tot és decadència!”.