A partir dels 45 anys la cara s’assembla a la universitat: tendeix a decebre però no pots evitar pensar que, ja que has arribat fins allà, millor seguir endavant. Ara per ara no hi ha massa escapatòria, ni de les arrugues ni del mediocre sistema educatiu espanyol. Tot i que sempre hi ha qui, en una pirueta magnífica, intenti aconseguir títols sense estudiar i un parell de pots de crema antiedat sense passar per caixa. En qualsevol cas, potser el que surt més a compte és intentar ser mínimament honest: la lletjor, quan és interior, produeix arrugues profundes, bosses a sota dels ulls i una mirada tèrbola que costa de dissimular. Com deia John Lennon: one thing you can’t hide is when you’re crippled inside.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada