ZX Spectrum

Ahir es va morir Rick Dickinson, el dissenyador d’un dels primers ordinadors personals més coneguts dels anys vuitanta: el ZX Spectrum. Ara ens queixem perquè els nens d’avui en dia passen massa hores davant d’una pantalla, però jo recordo tongades de dotze hores prement les tecles de goma del petit aparell de tan sols 48Kb de memòria. Gairebé una calculadora gran, vist des del punt vista actual. Qualsevol fotografia o cançó que enviem ara ja ocupa força més. Però en aquella època, al principi de la dècada dels 80, aquells 48Kb donaven per a molt i tant li feia que haguéssim d’esperar una bona estona perquè es carreguessin a la memòria de la màquina. Gairebé cinc minuts de xiulets digitals provinents d’una modesta cinta de casset, el format més comú d’emmagatzemament en aquells temps. Era un procés farragós que més d’una vegada quedava estroncat per un “Tape loading error”, error en la càrrega. I torna a començar. Tot plegat, però, valia la pena perquè sabíem que llavors ens esperaven les aventures del miner boig, Manic Miner o els asteroides de Jet-Pac. Pel que fa a la producció espanyola, gaudíem del programari dels nois de Dinamic i els seus Babaliba, Abu Simbel... fins i tot de l’Olé Toro, segurament la primera –i última- “corrida” digital mai programada. Més enllà dels jocs, passàvem un munt de temps piratejant-los, posant el nostre nom a la capaçalera i, els més avançats, programant els propis jocs amb un BASIC –tal com diu el nom- força limitat. El ZX Spectrum ens semblava tot un món llavors i això que encara faltaven anys per al desenvolupament d’Internet, on compartir un joc amb un veí esdevenia una tasca gairebé impossible perquè tenia un Commodore, un Amstrad o –més endavant- un MSX amb els seus cartutxos de càrrega instantània. Tardes de cintes de casset i pa amb xocolata, a les beceroles de la informàtica i nosaltres mateixos, ja fa més de trenta anys.