En el seu llibre "El dardo en la palabra", l'escriptor Gonzalo Torrente Ballester analitza la importància que tenen les comes a l'hora d'expressar-nos correctament. El novel·lista explica el cas en què un actor de teatre en comptes de dir: "Señor, muerto está, tarde llegamos" arribat el seu moment va exclamar: "Señor muerto, esta tarde llegamos".
Al menú d'avui del restaurant m'he trobat que hi havia escrit: "Amanida de cranc trinxat i xai". Tot plegat m'ha semblat prou saludable i l'he demanat. Una estona més tard ha aparegut el cambrer amb un extra de col aixafada amb patates, botifarra blanca i cotnes de porc. Un festival del colesterol en tota regla (però ben bo que era).
Al pagar li comento a la propietària:
- Em sembla que avui t'has deixat una coma important, Montse.
- Ai, sí!!
- "Senyor muerto, esta tarde llegamos..."
- El que fa una coma, oi?
2 comentaris:
Però t'esperaves un cranc trinxat? Pobre cranc.
Són temps atabalats, XeXu. De lectures en diagonal i tira milles, que anem tard i cal fitxar. Ho entenem tot a mitges, a vegades. Vaig pensar "No sé què deu ser exactament..." però no hi vaig donar més voltes. Vaig pensar en surimi talladet, bàsicament. No m'esperava un TRINXAT DE LA CERDANYA, això sí que no!
Publica un comentari a l'entrada