NORTE

La diferència sempre es troba en els detalls. Com que la ciutat a vegades pot ser esquerpa sempre és bo saber trobar un racó un arrecerar-se. Els de Sandwichez, per exemple, ho han sabut veure i, més enllà del cafè, crec que el principal atractiu de la cadena rau en els seus edificis estratègicament col·locats en xamfrans lluminosos i una bona connexió d’Internet per a tothom. Sorprèn que només amb això puguin fer negoci però, pel que sembla, de moment els va bé. Però les cadenes clòniques d’establiments de restauració a la llarga m’acaben cansant, hi ha una impersonalitat que m'avorreix. Segur que a prop hi podem trobar una alternativa més original, com el petit restaurant Norte en el cas de Barcelona: la mateixa llum però amb un fil musical més ponderat, pa del Forn de Sant Josep amb una truita de patates amb tots els seus ingredients al punt (ni massa feta ni massa crua, amb les patates torrades però alhora tendres), en un equilibri que només es troba quan s'estima el que es fa. El cafè sempre s’acompanya amb un got d’aigua, un costum de molts llocs a Espanya i que aquí, malauradament, no hem sabut importar. En marxar la mestressa s’acomiada amb un “Agur!” –d’aquí ve el nom de l’establiment, són del nord és clar. Algun cop li he sentit algun enfilall de paraules en Euskera, aquesta llengua preromànica que és un miracle que encara es parli, després de tants anys. “Bon dia, kaixo, buenos días!” es reparteixen entre la clientela i el dia sembla que hagi de lliscar fàcilment i dòcil fins al vespre. Tot plegat no costa massa, només el preu d’un cafè.