Hi ha aplicacions de telèfon mòbil, sobretot les vinculades a les xarxes socials, que ens agafen a contrapeu sovint. En fora de joc, desubicats: al tren, fent cua, parats en un estop. “Recorda aquest dia!”, “XXX, ja fa tres anys d’això!”. I fa goig trobar-se de nou amb aquella festa d’aniversari en què ens ho vam passar tan bé, o recordar aquell concert on els musics van tocar inspirats com mai. Però el “cop d’estat” visual també apareix per recordar aquell moment de convalescència en què aconseguir sortir del cotxe era un repte i arribar a caminar uns metres, una fita. La normalitat, els petits gests quotidians, es tornen un fet excepcional, un espai a reconquerir quan l'engranatge del nostre cos falla. Un punt de sol, una mica de mar, amb el record encara massa present de sales d'operacions, analítiques i calmants. Quan no et pots ni moure del llit poder caminar ja és fer el cim. Cal commemorar l'esdeveniment i algú fa una fotografia que es perd per Internet. Uns anys més tard alguna app, a la manera del “Memento...” dels emperadors romans, ens la mostrarà de nou. Forts però fràgils, “recorda aquest dia”, recorda-ho cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada