Un robatori tipografic

Uns lladres van robar rètol de la Granja Vendrell, que havia tancat per jubilació dels propietaris. En plena llum del dia, i a la vista de tothom, un parell d’homes vestits amb una granota d’operari van anar desmuntant, una per una, les lletres modernistes de l’establiment. Semblava el típic robatori de material per vendre a pes: coure, ferro, tot s’hi val. Quilos de metall que desapareixen sense rastre i endevina qui t’ha tocat. Però aquest cas, a diferència de la resta, va acabar rebotant per les xarxes socials. El lladre, un amant de la tipografia, segurament va decidir endur-se el rètol a casa pensant que –com molts d’altres a la Barcelona de l’especulació immobiliària- acabaria llençat a qualsevol racó. Però després de l’enrenou inesperat ha tornat les lletres als amos de la granja amb la condició que no es filtrés el seu nom a la premsa –sembla que és del barri- i que el robatori no fos denunciat. Un lladre sensible, home de lletres, amant de la tipografia, primer li va poder la bona fe patrimonial, l’estètica noucentista, i llavors la mala consciència de no haver fet les coses com cal. Tot plegat un incident propiciat per allò de “l’ocasió fa el lladre”, tant se val si és il·lustrat i es deleix per la tipografia modernista o –ja són ganes- és fan de la Comic Sans.