27/8/08

The real thing

Assegut en un banc a l’ombra al costat de la font, el borbolleig de l’aigua se li escola entre les pàgines del llibre que acaba d’obrir. Transparent i clara, l’aigua flueix per la canal de fang cuit, entre petits pans fets de molsa humida, líquens i falguera, fins a sortir rabent per la bocana. El doll, abundant i fresc, es marfon en un aiguabarreig de fang, fulles i branquillons en el bassol que forma la pica. Llavors hi para atenció: una llauna de Coca-cola, d’un vermell que sota els raigs del sol de migdia brilla llampant, la cofa. Algú l’ha deixada allí, buida i arrugada. L’home tanca el llibre i enfila amb pas lleuger cap al bar del poble, pres per un sobtat atac de set.

3 comentaris:

anna g. ha dit...

Hahaha!! Cap a Cal Ramon hi falta gent! :)

No sé si vaig errada, però em sembla que als anys 50 van fer un experiment de publicitat subliminal fent servir la Coca-cola, intercalant de forma gairebé imperceptible un got de Coca-cola entre els fotogrames d'una pel·lícula de cine. I va funcionar: els espectadors sortien esperitats a comprar Coca-cola, assedegats.

Salut, conillet d'índies ;P

Jesús M. Tibau ha dit...

estem captius de la publicitat

Anònim ha dit...

Sí que ho havia sentit, sí. Ves a saber què ens hi posen entre els fotogrames, ara!

Jesús, sí però si n'ets conscient, ja no tant, no?

Carles