Per un grapat de tulipes

De fet el títol d’aquest post té un punt de paràfrasi, una manera més amable de fer referència al títol de la famosa pel·lícula, protagonitzada per Clint Eastwood, anomenada “Per un grapat de dòlars”. I per què tulipes? Doncs perquè tant els dòlars com les tulipes han estat protagonistes d’alguna crisi en algun moment o altre, lligats a bombolles, cracks i comportaments irracionals dels inversors.

Tenim notícies sobre cracks econòmics produïts ja fa quatres segles i els intents de predir el comportament d’aquest mirall llunàtic anomenat “borsa” que reflecteix l’economia han estat d’allò més variats: trobem models basats en determinats actius de les empreses que hi cotitzen, en les figures que dibuixen les gràfiques que mostren l’evolució dels valors, fins i tot hi ha qui ha fet models que mostren com la llargària de les faldilles (??!!) anticipa futures caigudes de borsa. Així, just abans del “crack del 29”, la moda era dur faldilles llargues, mentre que l’economia del país anava millorant a mesura que s’escurçaven. Arribats a aquest punt, però, potser caldria tenir en compte la frase de Leopold Fechtner “Quan a les revistes del cor es parli de Borsa, ven-ho tot”.

El que sembla clar és que, tal i com explica Oriol Amat al seu llibre “Eufòria i pànic”, les persones actuen en determinades situacions amb comportaments irracionals que es repeteixen de manera cíclica, els quals generen les bombolles econòmiques que, tard o d’hora, acaben per esclatar. La primera d’aquestes bombolles tenia, curiosament, forma de bulb: a Holanda, a partir de l’any 1630, hi havia una borsa en què es negociaven bulbs de tulipa, fet que va coincidir amb la moda que tenien les classes altes de plantar tulipes als seus jardins. Com a conseqüència d’aquesta moda els preus van començar a pujar i moltes persones es van començar a fer riques: es tractava de comprar una caixa de bulbs per posteriorment vendre-la a un preu més alt. Els qui guanyaven diners ho explicaven a amics i familiars que, al seu torn, volien entrar a la roda convençuts que sempre hi guanyarien, atès que sempre podrien trobar algú disposat a pagar un preu més alt. Es van arribar a fer operacions com canviar un bulb per 4.600 florins, un carro envelat i dos cavalls, per dotze acres a Amsterdam, o per la pròpia casa. Fins i tot el propietari d’una fàbrica de cervesa va arribar a canviar-la per tres bulbs! Enmig d’aquesta situació de cobdícia col·lectiva, un mariner es va menjar un bulb en confondre’l per una ceba; davant els intents de linxar-lo, la policia va optar per empresonar-lo.

Ja en aquell moment hi havia qui es qüestionava si tenia sentit invertir d’aquella manera en tulipes o si els preus tenien alguna racionalitat. Fins que un dia una partida de tulipes no es va poder vendre. Llavors es va passar de l’eufòria a la por, a la histèria i al pànic. Així va començar la caiguda, i en pocs dies es va produir l’esfondrament total. Molts nou rics que tenien tota la seva fortuna en bulbs de tulipa es van arruïnar, i la crisi es va estendre per tot el país, que va trigar uns quants anys a recuperar-se.

No costa massa trobar similituds de la crisi dels bulbs de tulipa amb les crisis actuals: des de la bombolla de les “punt com”, les hipoteques subprime, l’empresa ENRON, l’inversor Bernard Maddoff o el mercat immobiliari del qual, malauradament, penja la nostra economia en gran part. Tots han seguit el cicle irresponsable d’ambició de riquesa, endeutament excessiu, ceguesa, bombolla i, finalment, crisi. Ja fa un temps que es parla de la responsabilitat social de les empreses o, fins i tot, de les persones, d’introduir un vessant ètic al comportament perquè ja no n’hi ha prou en obtenir beneficis sinó que cal veure com s’han aconseguit. Cal començar a canviar determinades actituds perquè, a diferència d’aquell treballador que contestava amb sornegueria en ser preguntat per què no tancava mai el llum del seu l’escriptori: “Així sempre sembla que hi ha algú!”, arribarà un dia en què ja no podrem fingir més.