Potser un batut de lluna plena és demanar massa. Allò que diuen: que si la cara oculta, que si el seu caràcter voluble (quart creixent, lluna vella, lluna nova...tu ja m’entens). Tot plegat és massa costós. Però una tarda de divendres liofilitzada no seria possible? Ben empaquetada, en sobrets de deu. Que només calgués afegir-hi una mica d’aigua i remenar una estona per obtenir-ne una. Amb un full d’indicacions adjunt. Posologia: un cop al dia en els casos més aguts. No administrar en divendres (per motius evidents), indicat com a antídot de dilluns al matí. Sense recepta mèdica i disponible a les farmàcies i grans magatzems. Ens les treurien de les mans, tu...!
3 comentaris:
ostres..m'has fet pensar amb un poema...mira:
http://ambullsdesargantana.blogspot.com/2009/04/la-lluna.html
has sentit mai una canço d'en serrat que es diu...de cuando estuve loco?
es l'altre meitat del teu post..
precios..de veritat :-)
Litus, m’encanta el teu blog, passo sovint per aquí, avui vull dir-te hola !!!
Fins aviat,
:D
Hola Sargantana! Ja el coneixia, aquest, és veritat! La idea ve a ser la mateixa, oi? De fet, qui no ha pensat "si pogués, em guardaria aquest moment a la butxaca".
De cuando estuve loco, sí que l'he sentida alguna vegada, sí. De cuando estuve loco, alguna cosa queda :) Gràcies pel comentari
Hola Jaka, gràcies per passar! I bona nit...
Carles
Publica un comentari a l'entrada