"Una tassa de cafè és la certificació notarial que els pròxims cinc minuts valdran la pena" - Joan Barril
5/8/10
All apologies
Als vint anys la misèria té un cert encant literari, com de Kurt Cobain prenent un cafè a mitja tarda. A partir dels trenta la misèria és, senzillament, miserable.
a partir dels 40 deu canviar, no? clar que encara ens queda lluny... val més viure miserablement els que tenim ara i procurar fer uns bons riures de tant en tant, tot plegat no en treurem pas gaire res més, o sigui que val més prendre-s'ho bé.
Diria que als 40 empitjora. Em venia a referir a aquells que als 20 anys anaven una mica passats de voltes (per dir-ho d'alguna manera) i ara te'ls trobes, una mica decrèpits, i se't queden mirant amb aquella mirada de "Qui ens ho havia de dir...?" i te n'adones que tot té un preu.
i espera't a veure els que ara tenen entre 18 i 30 anys... si els que els tenien en fa 15 estan com estan, els que els hi venen al darrera acabaran molt pitjor. Tindrem tota una generació perduda, malaguanyada, miserablement aniquilada. I pensar que seran pares i mares encara espanta més.
Als vint anys la misèria té un cert encant literari, com de Kurt Cobain prenent un cafè a mitja tarda. A partir dels trenta la misèria és, senzillament, miserable. 
3 comentaris:
a partir dels 40 deu canviar, no? clar que encara ens queda lluny... val més viure miserablement els que tenim ara i procurar fer uns bons riures de tant en tant, tot plegat no en treurem pas gaire res més, o sigui que val més prendre-s'ho bé.
una abraçada!
Diria que als 40 empitjora. Em venia a referir a aquells que als 20 anys anaven una mica passats de voltes (per dir-ho d'alguna manera) i ara te'ls trobes, una mica decrèpits, i se't queden mirant amb aquella mirada de "Qui ens ho havia de dir...?" i te n'adones que tot té un preu.
i espera't a veure els que ara tenen entre 18 i 30 anys... si els que els tenien en fa 15 estan com estan, els que els hi venen al darrera acabaran molt pitjor. Tindrem tota una generació perduda, malaguanyada, miserablement aniquilada. I pensar que seran pares i mares encara espanta més.
Ara no sé si convenia que em posés tan seriosa.
Publica un comentari a l'entrada