El crit de Wilhelm és un efecte de so usat per primera vegada el 1951 a la pel.lícula Distant Drums i que ha aparegut en desenes de pel·lícules des d'aleshores. Igual que la gravació del "so de telèfon universal" i el "tro de castell", és probablement un dels clixés de so cinemàtics més coneguts.A l’inici, els productors introduïen l’efecte per estalviar temps, però amb els anys el crit de Wilhelm ha esdevingut una curiositat per a cinèfils que, amb la complicitat de directors i productors, apareix una vegada i una altra cada cop que un actor crida en alguna de les seves pel·lícules.
Podem trobar el crit de Wilhelm als muntatges d’Indiana Jones, Reservoir Dogs, o Star Wars, entre d’altres.
Aquí el podeu escoltar. Aaaaaaaarggg!!!
5 comentaris:
Ei, què interessant! Mai m'havia adonat que era el mateix crit! I jo que em pensava que el més famós era el de Tarzan...:)
Casualment vaig fer un post sobre això fa un munt de temps. A mi també em va semblar fascinant quan ho vaig descobrir. El crit és una mica ridícul, la veritat.
i la família d'aquest bon home, ja cobra pels drets d'autor?
Quasi és tan famós com el d'oh! d'en Homer Simpson, tu ;)
Curiós, vaja... curiosíssim que deia aquell i repetitiu, és clar.
Vida, jo també pensava que el del Tarzán era el més conegut. I ja ho veus...
SM: jo ho he trobat sorprenent. És una mica ridícul però enmig de la pel·lícula fa el fet. A més, que colar-lo en depèn quins llocs té mèrit, no?
Diria que no cobra res de res, elur. Li fan, com se sol dir, "un homentage" :)
C.
coi d'homenatges injustos! ;)
Publica un comentari a l'entrada