Ara que ja no hi ha diners per a l'hipoteca
d'una vida allà al cel -o era a l'infern?-,
que sempre fem tard empresonats pel trànsit
-som cotxes parats fent files militars-,
que la llum se'n va i tot és tan fràgil
-mireu com es podreix la carn sense nevera-,
que sobren motius i ningú ja no es queixa,
ara que és el temps de les cireres,
ha resultat que són transgèniques.
Costures, de Mireia Calafell (Ed.Viena)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada