Com un aiguaneix a les puntes dels dits,la pell dels planetes esdevé amb tu un epiteli tendríssim (perquè prou que saps com dol la lucidesa). Tens –mestre- una estranya tendresa amarada de tu (i viceversa) al fons dels ulls. Ensinistrador de gintònics en un cabaret galàctic, ens trobarem al setè cel, qualsevol nit, quan surtiel sol (SISA).
3 comentaris:
És magnífica, jo fa no gaire li vaig dedicar un post al blog Antaviana:
http://rcanovalls.blogspot.com/2010/10/musica-i-literatura-el-sete-cel.html
Aquest home té un punt genial, eh? El trobo molt lúcid.
I tant! A mi m'encanta quan el sento cantar amb la seva particular veu!
Publica un comentari a l'entrada