A vegades em pregunto en què es converteixen d’adults aquells nens que de petits ja semblaven grans, aquells que tenien “una intel·ligència notable i un grau de maduresa superior per a la seva edat”, els que en parlar feien exclamar als més grans “Quina gràcia, sembla un homenet!”...
2 comentaris:
El meu professor de psicologia deia que no assolim un desenvolupament mental total fins als dotze anys i que per tant no s'hauria de dir que ningú es superdotat fins que s'asumeix aquesta edat, ja que mentre no s'hi arribi qualsevol nen més intel·ligent que la mitjana pot estar, simplement, més desenvolupat que la mitjana. Així doncs, molts nens que de petits semblaven grans acaben sent adults com la resta, sense que es percebi una sola engruna de la genialitat que prometien.
Als 12? Ja? I a mi que a vegades em fa l'efecte que encara no estic acabat. O sí. Estic acabat? Estás acabado, chico... :)
C.
Publica un comentari a l'entrada