Diria que, pel que fa a animals domèstics, sóc més de gossos que no pas de gats. Cans i felins tenen els seus partidaris i detractors, és clar. De la mateixa manera que a l’hora de fer fotografies hi ha qui es decanta per les càmeres Nikon i altres per les Canon. Tot i que en aquest darrer punt segurament l’eina emprada és ben igual: la fotografia és a fora i, segurament, el més important és saber mirar*. *Gat del carrer de les bassetes. Fotografia: Carles
5 comentaris:
Quina foto més bonica! Jo també sóc més de gossos, però aquest estiu he cuidat el gatet del meu germà bessó que es diu Carles i la veritat és que t'hi acostumes una mica. Els animalets tenen coses curioses :)
Màquina nova, Arlequí! :) Si cliques al damunt de la foto es veu millor. De fet, més que gat era un gatet. I no parava de miolar!
C.
Jo sóc de gats i de gossos, però tinc un gat :P
He vist fotos fetes amb l'últim model d'una i altra marca que feien mitja pena i n'he vistes de fetes amb càmeres de 'batalla' que eren espaterrants.
És el que tu dius, el quid és com mires el que veus.
Una foto preciosa, sí senyor.
Si no fos que ja tinc el cor robat me'l quedava al gatonet aquest.
Encara que et sorprengui jo som més de cans que no de moixos, però no crec que un ca pugui ser l'amo d'un blog: això són manies gatunes :)
Jo no els faré cap mal, però també sóc de gos...
:-D
Publica un comentari a l'entrada