Hi ha paraules amb vocació de finestra, amb marcs amples, geranis als costats i un ampit on recolzar-s’hi. Hi ha paraules espadat: provoca vertigen mirar avall des de la seva talaia i en pronunciar-les se’ns omplen els sentits de salnitre, escuma, algues i corall. Paraules aigua mineral, una mica liquen, una mica salamandra, amb gust de roure i falguera. Paraules buides com una closca de nou. Paraules plenes que ho diuen tot. Paraules que fan arrels, paraules que s’endu el vent. Paraules miratge, paraules tu i jo. Paraules, paraules.5/12/10
Paraules
Hi ha paraules amb vocació de finestra, amb marcs amples, geranis als costats i un ampit on recolzar-s’hi. Hi ha paraules espadat: provoca vertigen mirar avall des de la seva talaia i en pronunciar-les se’ns omplen els sentits de salnitre, escuma, algues i corall. Paraules aigua mineral, una mica liquen, una mica salamandra, amb gust de roure i falguera. Paraules buides com una closca de nou. Paraules plenes que ho diuen tot. Paraules que fan arrels, paraules que s’endu el vent. Paraules miratge, paraules tu i jo. Paraules, paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Hi ha paraules que acaronen, i n'hi ha d'altres que fan mal...
Nanit C.
a mi m'agraden les que es diuen amb un gest o una mirada, si no són per ferir, és clar.
Fa dies hi penso i avui, llegint-te, hi he tornat: Jesús Aguado i 'Lo que dices de mi'.
Hi ha un poema que parla de les paraules, 'Todo lo que decimos...'
http://amediavoz.com/aguado.htm
Les paraules són la base de tot. Són l'essència de la literatura, i dels silencis entre dues persones que no saben què dir-se. Un apunt bellíssim!
Bona nit, lluna!
M'ha agradat l'Aguado, Elur. Has llegit Vicente Gallego? Potser t'agrada.
Gràcies, Arlequí!
M'ha agradat en Gallego, gràcies per descobrir-me'l!
Publica un comentari a l'entrada