És ben cert que hi ha un temps per a cada cosa, i si bé quan érem infants el que ens venia de gust era rebre regals, ja d’adults el que més ens plau és fer-los. Deu ser que amb els anys ens restem importància i arriba a il·lusionar més la felicitat dels altres que no pas la pròpia. Potser és que a partir de certa edat hom comprèn que la millor manera de rebre és donar.
4 comentaris:
Tan de bo tothom fos així, però no crec que siguin els anys el que donen aquesta sabiesa, més bé la pròpia capacitat d'enteniment.
Tens raó, tens raó, però jo en el fons encara em moc entre creença i intel·ligència: una part de la meva ànima és encara de nen. Com es pot tenir la joia de donar si no es té la joia de rebre?
quanta raó...tot i que el millor regal és aquell que no esperes!
Havia fet un comentari força llarg i s'ha perdut!
En resum: no sempre els anys donen sabiesa. Donar estar bé però compte amb els dèficits, és veritat. I sí: que ens sorprenguin de tant en tant.
C.
Publica un comentari a l'entrada