7/5/11

El temps de les cireres

Ara pensava en els dies que vindran i que estarà bé poder oblidar durant una estona l’Ibex-35, el preu del barril de Brent, les cotitzacions i les divises. Canviar el parquet per la sorra calenta de la platja, reposar-hi el cap, adormir-s’hi suaument. Capbussar-me en tu i deixar que, per una vegada, sigui el mar la metàfora.

4 comentaris:

Illa incognita ha dit...

Preciós el post, i preciós també l'escrit a la paret! Segur que ha estat cosa d'una de les dues senyores.

Anònim ha dit...

I jo afegiria: preciosa també la fotografia...Aquest cop també és teva?

C. ha dit...

L'escrit és meu però la fotografia l'he trobada en un altre blog! Una bona excusa per anar a Portugal, no? ;)

sargantana ha dit...

sona be, tot plegat
anem!!