París no s'acaba mai

Hi va haver una nit en què la Ciutat de la llum, ja apagats els focus i els fanals, es va il·luminar amb la lluna plena. I els contraforts de Notre-Dame, com un animal marí d’arcs ogivals, arcbotants i pinacles de sal, van esdevenir estranys tentacles. La Torre Eiffel, mentrestant, nua de turistes i formigó, sucava els seus peus cromats a la riba del Sena. Estranya amant de reblons metàl·lics i durs, em feia companyia després d’haver-me empassat la nit d’un sol glop al Barri Llatí. París no se acaba nunca, que deia aquell.

*Fotografia: Carles