Cels blaus amb núvols blancs. Cotó, esponja, quadre de René Magritte. Cels tèrbols de groc clivellat, espirals, dèries, the windmills of your mind, Van Gogh. Molins, gegants, chi lo sa? A la cara oculta de la lluna, què hi ha? Sínies fetes de Meccano, catúfols de blau i grana, reblons, visos, papallones ingràvides, una petjada de bóta (“un petit pas per a un home però un gran pas per a la Humanitat”), Houston, Houston, tenim un problema. Tenim un problema? Ground control to Major Tom. Un globo, dos globos, tres globos. La luna es un globo que se me escapó.
2 comentaris:
Quin garbuix de pensaments espacials... i jo que tb estic a la lluna de València!!
Bon dia de dimarts!!
Garbuix en general, sí. Visca! Estem distrets...
Publica un comentari a l'entrada