El problema dels termòmetres d’ara és que no es trenquen. O almenys no es trenquen com els d’abans. Fa uns anys era gairebé inevitable, només una qüestió de probabilitat: una vegada presa la temperatura el termòmetre quedava oblidat en algun plec dels llençols, enredat entre la vànova, enmig de revistes i llibres llegits per fer passar les hores grogues de la febre. Tard o d’hora acabava per caure a terra i, inevitablement, el dipòsit de vidre que contenia el mercuri es partia i tot era un escampall de perles cromades que feien de mal recollir. Era divertit joguinejar amb el mineral líquid, metàl·lic i brillant: petites gotes de plata que ara una, ara l’altra, s’anaven ajuntant. Actualment els termòmetres són de plàstic i ja no es trenquen com abans, però encara roman intacte el plaer d’ajuntar perles cromades, petites gotes de metall. Totes les paraules, al capdavall. 3/5/11
Termòmetres
El problema dels termòmetres d’ara és que no es trenquen. O almenys no es trenquen com els d’abans. Fa uns anys era gairebé inevitable, només una qüestió de probabilitat: una vegada presa la temperatura el termòmetre quedava oblidat en algun plec dels llençols, enredat entre la vànova, enmig de revistes i llibres llegits per fer passar les hores grogues de la febre. Tard o d’hora acabava per caure a terra i, inevitablement, el dipòsit de vidre que contenia el mercuri es partia i tot era un escampall de perles cromades que feien de mal recollir. Era divertit joguinejar amb el mineral líquid, metàl·lic i brillant: petites gotes de plata que ara una, ara l’altra, s’anaven ajuntant. Actualment els termòmetres són de plàstic i ja no es trenquen com abans, però encara roman intacte el plaer d’ajuntar perles cromades, petites gotes de metall. Totes les paraules, al capdavall. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Recordo haver trencat un termòmetre...no sé l'edat que tenia, menys de 7, era a casa la meva padrina materna, pq els meus pares estaven collint olives crec. Em vaig fer un fart d'anar darrera les boletes que saltironaven pel terra de l'habitació.
De sobte he tornat a fer un tomb per aquella casa, no sé quan temps fa que no hi pensava...
Petonets
Els actes són els fruits i les paraules les fulles. Calor o fred. El que fem mesura el termòmetre de la nostra vida!
Doncs jo mai he trencat un termòmetre... Tens raó, ja no n'hi ha de mercuri. Jo tenia entès que era tòxic, si algú que hi entén em soluciona el dubte... En qualsevol cas, molt bon escrit!
El que contes és exacte, tal qual, almenys en el meu cas.
Tothom ha trencat algun termòmetre alguna vegada. La temperatura a vegades -ja se sap- puja molt :)
MBosch: el mercuri és tòxic, i tant. Però de petit això és un detall sense importància.
Publica un comentari a l'entrada