Biblioteques

Hi ha mots que, en dir-los, fan que ens omplim de segles. I és que l’arrel de moltes paraules es remunta a molts anys enrere. Venim d’on venim, és clar, i encara ara enviem currículums, busquem un modus vivendi o tenim lapsus. L’etimologia de moltes paraules ens porta directament, pel passadís dels anys, al llatí o al grec. Algunes fins i tot fan doblet, com “Biblioteca”, que prové del llatí (bibliothēca), i que a la vegada deriva del grec βιβλιοθήκη ('bibliothēke'), la qual està composta per βιβλίον ('biblíon' «llibre») y θήκη ('théke' «armari, caixa»). És a dir, ras i curt, la paraula fa referència al lloc on els llibres eren guardats. Les primeres biblioteques nasqueren en els temples de Mesopotàmia, autèntics magatzems de taules de fang, gruixudes i pesades, gravades amb un punxó. Més endavant, a l’antiga Grècia, el llibre i les biblioteques van assolir un gran desenvolupament i podem considerar que van constituir el precedent de les actuals tot i que el llibre, tal i com el coneixem ara, no existia: els escrits s’emmagatzemaven, mitjançant una tècnica heretada dels egipcis, en rotlles de papir dels quals penjava una banda anomenada “Index” (d’aquí ens ve “indexar”) que indicava el títol de l’obra. Així mateix, devem als romans la fundació de la primera biblioteca pública de què es té constància. Amb el temps hi ha hagut biblioteques famoses com la d’Alexandria, fundada al s. III a.C. i que a la seva època va arribar a tenir fins a 90.000 manuscrits. Dissortadament, el seu contingut es va perdre amb els anys entre saquejos i incendis. Per altra banda, els llibres i les biblioteques han donat per a grans pel·lícules: qui no recorda El nom de la rosa, basada en la novel·la d’Umberto Eco, en la qual el frare franciscà Guillem de Baskerville i el seu aprenent Adso de Melk es desplacen a una abadia del nord d'Itàlia, l’any 1327, on els monjos moren en estranyes circumstàncies? Finalment el culpable de les morts resulta ser un llibre: un tractat sobre l’humor atribuït a Aristòtil amb les pàgines enverinades que forma part de la biblioteca del monestir. I és que no sempre ha estat fàcil arribar al saber! Vist en perspectiva podríem dir que mai no hem tingut els llibres i els espais on es guarden tan a l’abast com ara, on cada poble disposa d’un servei públic de biblioteques (o de Bibliobús) en què poder disposar del bo i millor de la cultura: els millors papirs en forma de llibre, pel·lícula o CD a tocar de la mà. Mai com fins ara no havíem tingut tanta cultura i tan a prop. I és que, parafrasejant la dita, el saber “sí que ocupa un lloc” i és a les biblioteques municipals. Gaudim-ne!