Lliures i petricons

De tant en tant, en llegir receptes antigues, hi trobem unitats de mesura que no pertanyen al sistema mètric decimal. Són mesures que ens són del tot estranyes però que eren d’allò més usuals per als nostres avantpassats. Actualment, però, ens sorgeix un problema quan, amb l’olla a mig bullir, ens trobem que cal “afegir un petricó de llet". Un petri...què? Sí, hauríem d’haver estat al cas i llegir la recepta amb atenció però, coses dels temps actuals, n’hem passat massa via i no ho hem fet. I ara ens trobem que hem d’abocar a l’olla un petricó i no sabem si fem amb una cullerada sopera o, per contra, hem d’emprar un parell de vasos. Si som afortunats i entre els nostres veïns n’hi algun d’edat sempre podem trucar a la seva porta i demanar-li “un petricó” d’oli, vi o llet, a veure amb què ens sorprèn (“Un petricó? No en vols més?” o bé “Un petricó?! On vas a parar!”). Per si cas no disposem de cap avi o àvia, convé anar concretant la mesura: un petricó era antigament l’equivalent a ¼ de porró. Ja hi som! Perquè actualment els porrons tampoc abunden. A més, i com ja passava llavors, la mida dels porrons canvia segons la localitat. Essent una mica centralistes, s'accepta que a Barcelona era de 23,5 cl., que es pot arrodonir en ¼ de litre. És a dir: la mida d’un got. Problema resolt. Seguim: “després del petricó, afegiu MITJA LLIURA” de cigrons a l’olla. Mitjà què?? No me’n sortiré pas: que difícil que és dominar l’art dels fogons, que quan no és una lliura, són petricons!