"Oh, carai!"

Aquest matí m’he despertat amb el cos estrany. He passat la nit del lloro, tot entregirat amb els llençols i neguitós. En mirar-me al mirall per rentar-me les dents he vist el motiu: com el personatge de la novel·la de Kafka, m’havia metamorfosejat. M’havia transformat en el Dr.Caparrós (metge de capçalera), ni més ni menys. De resultes del canvi he començat a farcir el meu diàleg de “Oh, carai!” –el primer l’he deixat anar en veure’m reflectit- i a dir coses com “AqueL senyorT”, tot encastant les “L” al paladar i hipercorregint les “R” al final de les paraules. Ara pateixo per quan m’aixequi demà al matí, perquè el canvi podria anar a més. És a dir, a menys: podria despertar-me en el paper de Joan Pera que feia de nebot maldestre a la mateixa sèrie. “Oh carai”!