Demà

De sota la taula estant
pots atalaiar el foc somort
que cremarà demà.
No és pas tèrbol el desig,
només les gàbies de l’ànima,
el pany i el forrellat,
la cadena de les convencions,
les baules del “què diran”.
I així serà que l’acaronarem
amb el capciró dels dits,
un moment només,
per acabar fugint d’estudi
tot parlant del temps
o qualsevol altra fotesa.
Resignats, llavors,
donarem un volta més a la clau,
afegirem un altra baula a la cadena,
farem callar els sentits
amb el crit eixordador del silenci.