Hi ha dies que són un salt en un llit elàstic del passat. Hi ha frases que, inevitablement, només poden viatjar al segon pis d’un autobús londinenc. Pels carrers de Barcelona deambulen esnobs amb ulleres de pasta que en una altra vida van ser cap de gamba o cua de lluç, i això ja és molt, però ara mateix fa un dia ideal per anar a la Tate i perdre’s a la bisectriu fosca d’un Mondrian amb empelts de groc i vermell. Fa temps que no aconsegueixo seguir el ritme a les classes de body pump al gimnàs i, pel que fa al futbol, el fora de joc és total: hi ha manuals de comportament per a gregaris desagregats?
1 comentari:
Igual que, per a la borregada, hi ha Manels i Jorges Bucay, algú hauria d'establir quelcom per a aquells que van per lliure. O és que són tan inclassificables que ningú gosa fer-ne un manual d'instruccions?
ps/ m'encanta la primera frase :)
a.
Publica un comentari a l'entrada