Diuen que la paraula “jubilació” prové del llatí
“Iubilare”, que volia dir “Cridar de joia”. Potser sí que més d’un ha cridat
d’alegria en deixar de treballar, i més si tenim en compte que l’origen de la
paraula “treball” és el nom d’un instrument de tortura que els romans
anomenaven “Tripalium”. Però jo sé que en el fons, i malgrat les maltempsades i
entrebancs que la feina comporta, al pare treballar li agrada. És més, si molta
gent en el seu moment hagués fet la feina amb les ganes i el rigor amb què ha treballat
el pare durant tota la seva vida laboral,
ara mateix no hi hauria ni rastre de la crisi que estem passant. Ens toca a
nosaltres seguir amb la feina ben feta...
Una darrera cosa: si quan algú
acaba els estudis a vegades se li regala una ploma estilogràfica o un bon
bolígraf per començar la feina amb bon peu, també és normal que, a l’hora de
jubilar-se, es regali l’eina més adequada per a la nova etapa que s’acaba
d’encetar. No té el mateix preu que una Montblanc, però en aquest cas és més el
concepte que l’objecte.
Bona jubilació i per molts anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada