Ara et mires una cinta de VHS i sembla que contemplis una andròmina arqueològica en un museu. Acostumat a omplir gigues d’informació en targetes que ocupen l’espai d’una ungla, ara sorprèn que en tot aquell artefacte bobinat amb vocació de llamborda i color d’escarabat només hi càpiga una pel·lícula. Cent-vuitanta minuts, a tot estirar, i sense possibilitat de triar l’idioma. VHS, Betamax, Vídeo 2000... futures peces de museu on el guia explicarà com a cloenda de la visita: “...i als videoclubs hi havia rètols en què s'hi llegia “Rebobini les pel·lícules, si us plau... be kind, rewind”. Altres temps, altres formats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada