Tots som Laika

Els científics de l’antiga URSS encabien gossos als primers satèl·lits que enviaven a orbitar. Sembla ser que en una important prova, el quisso triat per a l’ocasió, un cànid que havia estat preparat durant mesos per resistir les dures condicions del viatge, just abans de ser pujat a la nau i en veure el camp obert, va fugir cames ajudeu-me. Atesa la urgència del moment, els científics van optar per encabir a l’andròmina còsmica un gos petaner que rondava per un dels barracons de la zona de llançament. La bèstia, és clar, va morir a les poques hores de l’enlairament. Actualment, el dissortat gos sembla ser la metàfora d'alguna cosa que em costa definir. No sé si a ell també el van acusar, a -40 graus centígrads que va arribar la nau, d'intentar viure per sobre de les seves possibilitats...