Ui, sí, el jazz. Ui, sí, la
poesia. Però el veí de dalt és un energumen que per treure’s el carnet d’identitat
va haver de copiar. Tant buscar sota terra la baula perduda de la Humanitat i
resulta que es troba un pis per sobre teu. Quines coses, l’arqueologia! Quan
llogues un pis imagines un veïnat amable que truca de tant en tant per demanar
un ou o una tasseta de farina però, com sempre, les expectatives originals tendeixen
a descolorir-se: la realitat és que, encara que la nostra espècie vingui
catalogada als llibres de ciències com a Homo Sapiens, hi ha goril·les a la
selva amb molta més classe. Crec que en la seva classificació, la Tina Vallès es va deixar per descriure el “veí primat”, aquell que tots hem patit i que, contradient
Darwin, sembla que acabi de saltar de l’arbre. Angaua, Xita, angaua...!
2 comentaris:
veig que et va tocar la fibra :)
Heheh...sí. Encara puc trucar a Prosegur i contractar uns servei personal per vigilar el Puig de la Creu. Així el tinc lluny :)
Publica un comentari a l'entrada