12/5/12

Veïns

Ui, sí, el jazz. Ui, sí, la poesia. Però el veí de dalt és un energumen que per treure’s el carnet d’identitat va haver de copiar. Tant buscar sota terra la baula perduda de la Humanitat i resulta que es troba un pis per sobre teu. Quines coses, l’arqueologia! Quan llogues un pis imagines un veïnat amable que truca de tant en tant per demanar un ou o una tasseta de farina però, com sempre, les expectatives originals tendeixen a descolorir-se: la realitat és que, encara que la nostra espècie vingui catalogada als llibres de ciències com a Homo Sapiens, hi ha goril·les a la selva amb molta més classe. Crec que en la seva classificació, la Tina Vallès es va deixar per descriure el “veí primat”, aquell que tots hem patit i que, contradient Darwin, sembla que acabi de saltar de l’arbre. Angaua, Xita, angaua...!

2 comentaris:

Albert S. ha dit...

veig que et va tocar la fibra :)

Anònim ha dit...

Heheh...sí. Encara puc trucar a Prosegur i contractar uns servei personal per vigilar el Puig de la Creu. Així el tinc lluny :)