Abans que tot fos Made in China i ens tiréssim de cap al totxo, arreu de Catalunya hi havia una indústria tèxtil molt important. Es deia que molts dels ciutadans de Sabadell, per exemple, sordejaven a causa del brogit constant dels telers, llançadora amunt, llançadora avall. La darrera operació que es feia dins la jornada laboral consistia en plegar la roba. Vet aquí l’origen de l’accepció del verb "plegar" quan volem referir-nos a fet de finalitzar una tasca. Els dels telers deien “Jo ja vaig plegant, eh?” I era veritat.
3 comentaris:
Ostres! M'ha fet molta gràcia descobrir d'on prové l'expressió "plegar" en el sentit a que et refereixes. De vegades, tenim tan assimilat el sentit que li donem a alguna frase feta o expressió que ni tan sols ens passa pel cap qüestionar-la. Amb aquesta passa que fins i tot la fan servir els catalans d'origen forani i em diverteix quan algun d'ells, espanyol, m'explica que quan va de vacances al seu poble l'utilitza de manera ben natural perquè li sembla que en castellà també es diu així i resulta que no l'entenen. Una altra paraula que també fa servir naturalment en castellà és "rajola" pronunciat "rachola"... Comento això perquè som normalment els catalans d'origen els que -a causa de les maltempsades hagudes... i per haver??- hem recol·lectat tot un seguit de castellanismes-barbarismes o assimilat paraules castellanes en el vocabulari català...
Salut!
Jo tampoc no sabia d'on provenia aquesta expressió que utilitzeu per indicar que ja acabem o deixem de fer una cosa. Jo sempre havia utilitzat aquesta paraula en el sentit de doblegar la roba o també d'agafar alguna cosa que ha caigut a terra, per exemple.
Jo en sóc testimoni: L'àvia es va tornar sorda i molt probablement era de treballar als telers, no de Sabadell sinó del Clot-Poble Nou... Amés tenia una habilitat increïble per el llenguatge no verbal, es feia entendre a la perfecció amb el llenguatge dels signes...
Publica un comentari a l'entrada