Una edat difícil

Benvolguda Clementina Bofarull,

M’adreço a vostè amb relació a l’educació del nostre fill. D’un temps ençà sembla un altre, es mostra absent, rebel, i ens diu que nosaltres no tenim que dir-li el que ha de fer i que passa un montón de rebre ordres. A vegades, després de molt cridar-lo, ens respon amb un cansat “ja vaig”. Sovint contesta malament i acaba de reblar la frase amb un zasca! que fa de mal escoltar. Ni el seu pare ni jo no ens en sabem avenir i pensem que vostè, en qualitat de pedagoga, ens podria ajudar a resoldre aquesta situació

Moltes gràcies a l’avançada.

Margarida Soleiada

-----------------------------------

Benvolguda Margarida,

El seu fill sembla haver entrat en aquella edat difícil en què costa treure l’entrellat del seu comportament. El qualsevol cas hi ha unes normes bàsiques que tot jove ha de saber. Així, pel que fa a les obligacions, “tenir que” és una perífrasi verbal del tot inacceptable. En català diem “haver de” o, si no volem expressar el subjecte gramatical, hem d’emprar el verb “caldre” (“No cal que...”). Així mateix, un “montón” és un mot castellà i caldria fer servir la paraula “molt” o dir “Prou que us obeiré, jo!” sense oblidar la coma després del verb, atès que l’ordre del subjecte ha estat alterat. “Ja vaig” coixeja sintàcticament: és clar que manca el pronom feble “hi” que denota el lloc on és o s’esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa. Compte amb això. Finalment, pel que fa al “Zasca!”, cal tenir present que la z en català té el mateix so sibilant alveolar sonor que també posseeix la s entre vocals. Atenció a la pronúncia! Espero que els meus consell els hagin estat d’utilitat.

Atentament,

Clementina Bofarull