Ara ja sé que la Universitat Autònoma de Barcelona ocupa el
lloc 201 d’un total de 300 segons el rànquing de Shanghai. Una posició que s’assembla
molt al color del formigó de què està feta, el gris. Una universitat gris per
fora, però també per dins. Professors d’economia de l’empresa que no n’han
trepitjada mai cap (condició que no és indispensable per fer classe però recordeu la primera
vegada que vau conduir un cotxe havent llegit només el manual), catedràtics
ganduls que fa vint cursos que repeteixen els mateixos apunts (els veig cada any als nous
estudiants que pugen als FGC)... el grapat
de professors bons que hi havia no compensava el trist paisatge lunar que era
la Facultat de Ciències Econòmiques quan hi vaig estudiar. Enmig de tanta pols
sovint fugia de classe i anava a la llibreria Abacus a buscar un llibre que em
permetés marxar per la porta del darrere. Com va dir-nos aquest diumenge el poeta Joan Margarit, “la poesia ens serveix per protegir-nos de la intempèrie”. Així, els llibres de Miquel Martí i Pol van ser el paraigües que em va
aixoplugar durant els anys que durà el badall còsmic que van ser per a
mi els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses a la UAB. En vaig arribar a comprar tants enmig dels manuals d’economia que al final la llibretera
va acabar per preguntar-me: “Però tu… què estudies?”.
Molts d’aquells manuals d’economia s’han tornat obsolets o es
van perdre en alguna mudança ja fa anys. Els llibres d’en Miquel Martí i Pol,
però, els conservo tots i encara em fan companyia; després de tot.
Després de tot
Després de tot encara queda espai
per repensar la vida i convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l’abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i que ens estima?
La fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d’això i tot això, perquè el subtil
mirall discret que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa.
en un àmbit molt més silenciós,
a l’abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i que ens estima?
La fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d’això i tot això, perquè el subtil
mirall discret que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa.
* El proper onze de
novembre farà deu anys que es va morir el poeta Miquel Martí i Pol.
3 comentaris:
L'EJ espero que no comenci les seves classes d'empresa dient que aquesta és una "Funció de beneficis" que cal dur al seu màxim sense dir res més. A més del "què" també és important afegir-hi el "com"!
L'ASR ara deu condimentar les seves avorrides classes amb sucoses anècdotes de la seva gestió i la dels seus successors en aquella entitat bancària tan rescatada i que pagava tan generosament els seus presidents i directors. Aquí hem millorat.
En HP... si us plau, si us plauet... actualitza ja els apunts de macroeconomia!!!
pots comptar amb el que es basen aquests rànquings...
En igualtat de condicions i amb els mateixos paràmetres són faves comptades. A no ser que el fet de fer les classes en anglès en comptes de català doni punts extres. Aquest rànquings poden ser esbiaixats però "cuando el río suena, agua lleva", alguna part de raó tenen.
Publica un comentari a l'entrada