But every junkie's like a settin' sun (Neil Young)
Tornes a posar fil a l’agulla
i se t’omple el pensament
de clivelles niquelades.
Si vols, pots veure el món
per un forat ben prim.
Panys obscens t’observaran
pels racons i un reguitzell
de claus indòmites
et farà la gara-gara.
Pengen paradisos perduts
de les barres de tots els bars
mentre tu destil·les notes
sense piano ni timó.
Àngel de la guarda,
dolça companyia,
sense perles ni metzina,
un malson a cada mà.
*La Barcelona més sòrdida vista des del cotxe un dia que em vaig perdre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada