Asseguda a la seva butaca preferida repassa les fotografies del reportatge que li han publicat els de la revista Cosmopolitan Bazaar. El fotògraf, un tal Helmut Avedon, era excel·lent i a la sessió, malgrat els flaixos i la multitud de l’estudi, s’hi va sentir com a casa. Sempre li ha agradat provocar i a la revista segueix la seva línia habitual: es mostra agressiva, sensual, voluptuosa. És el desig encarnat, la lascívia personificada en un cos que gairebé no s’amaga entre teixits negres d’encaix. Llavis carmí i ulls d’un blau per capbussar-s’hi dibuixats en el llenç d’un cutis perfecte. I és llegint el text que acompanya les fotografies que la son l’agafa per sorpresa, com els anys que han passat tan ràpid, i se submergeix en un somni dolç. La revista llisca suaument entre les seves mans arrugades mentre tanca les parpelles i sent les notes del seu primer gran èxit, publicat ja fa més de trenta anys, quan era jove de debò, la gent encara comprava discos en comptes d'escoltar-los a l'Spotify i no existia aquest elixir fictici de l’eterna joventut anomenat “Photoshop”. Like a virgin, touched for the very first time...
3 comentaris:
Tot s'acaba i arribarà un moment que els grans artistes que hem conegut ja no podran seguir fent veure que són uns jovenets. Tot i així, Madonna torna. A veure amb què ens surt aquest cop.
Aquesta dona té el mèrit de ser tendència, estar de moda, etc. des dels 80. No ha de ser fàcil. Però tard o d'hora tot s'acaba, ni que sigui per pura biologia.
Madonna es tot un espectacle. Reina del pop indiscutible. Però com a físic com a tal mai m’ha dit res.
Publica un comentari a l'entrada