Imagino

Sol, parpella, llum. Imagino la possibilitat d’una memòria primigènia, un rastre heretat de generació en generació des del primer moment: Big bang, pols d’estrelles i llavors mar, cèl·lula, peix, homínid, sapiens. Un record que ho explica tot i ens defineix. En el fons, haver resolt el misteri sense intermediaris. Copsar en un instant –i per sempre- el perquè de tot plegat. Girar pàgina del diari, fer un altre glop de cafè i trobar-m'hi un senyor guarnit amb mitra i bàcul que m’alliçona, un xitxarel·lo que, ben mirat, només té dues opcions: ser un pobre ingenu o un cínic recalcitrant. Somric. M’aixeco i pago. Brogit al carrer. Sol, parpella, llum. Imagino la possibilitat d’una memòria primigènia, un rastre heretat de generació en generació.

Fotografia: Carles. Sant Feliu de Guíxols.