Saber anglès no té preu

Anunci d’escola d’idiomes a la televisió: cobren gairebé 1.000 euros per una estada d’onze dies a Anglaterra. Em pregunto si la inversió realment s’ho val. Aprendrà més anglès un alumne de catorze anys més pendent de la companya de classe i el WhatsApp en una aula d’una escola d’Stratford-upon-Avon* que en una de Sabadell? I ja a fora de l’escola, pot aportar massa més al nivell d’anglès passejar pel poble natal de Shakespeare tot rodejat d’adolescents que es diuen Alejandro o Bernat? Quin motiu poden tenir uns progenitors per pagar 1.000 euros i enviar un parell de setmanes el seu fill a qualsevol població anglesa? Doncs, a més de fer que el vailet o la jove aprenguin una mica d’anglès, guanyar-se uns dies de calma, que l’adolescent està en aquella edat difícil en la qual ja els ha boicotejat més d’unes vacances. A sobre, a aquells pares que els agrada fer el mec i no deixen passar ni una oportunitat de marcar estatus social, se’ls afegeix la possibilitat de comentar en una conversa: “El nen, dius? No, aquest any és a Anglaterra fent un stage...”. Suposo que això, en depèn quins àmbits, val més que aquests 1.000 euros que costa el curs. No té preu.

*Sigui com sigui és molt bonic. Val la pena anar-hi. Encara s'hi conserva la casa de Shakespeare i, amb una mica de sort, fins i tot podrem asseure'ns al seu llit.