Si agafem un diapasó de forquilla i el fem vibrar veurem que
ho fa a 440 Hz, és a dir: ens dóna la nota “La”. Aquest és el referent que es
pren arreu del món per afinar els instruments musicals. Com els diapasons, les
persones també emeten “vibracions”: unes ho fan amb ones sinuoses i harmòniques,
mentre que les d’algunes altres són cantelludes i dissonants. Amb les primeres qualsevol grup de gent sonarà
afinat perquè tenen empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i
actuar en conseqüència. Amb les segones només obtindrem un orgue de gats,
música tòxica de persones amb el diapasó trencat. Els Beach boys ho tenien
clar: Good vibrations i platja per poc que es pugui, que més sovint del que ens
pensem el núvol el posem nosaltres. Fer sortir el sol és una actitud.
2 comentaris:
Quina cosa més curiosa això de les vibracions, Carles. A primera vista hi ha bones o males vibracions, esclar. Llàstima que a vegades unes males primeres vibracions ens facin treure les ganes d'escoltar el que potser seria un concert harmònic, no diré que sublim.
Potser sí, miquel, però un bon instrument ha de sonar bé des del taller del luthier. No tots surten igual! Uns fan millor so que uns altres.
Publica un comentari a l'entrada