Intent mental d’atrapar la bellesa. És cursi, però és així. I ja posats, no la bellesa, sinó la BELLESA (en plan ideal platònic, saps què vull dir?). Però és com agafar aigua amb un colador o fer-se una provisió d’aire del Montseny amb un caçapapallones: impossible. Se m’escola sempre: un instant de llum, una pampalluga al cap, una espurna que fa pessigolles... i després ja està. Als catàlegs de les agències de viatges el Ponte Vecchio de Florència és d’allò més pintoresc però a la realitat és ple de venedors top manta que venen robotets de plàstic Made in China. Malgrat tot, viatge mental: la magnificència de la cúpula del Duomo, El David de Miquel Àngel, el naixement de Venus de Botticelli... a més: els records no paguen entrada ni fan hores de cua al sol. Ben mirat, qui no es consola és perquè no vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada