Me’l miro de lluny abans de dir-li hola i me n’adono que és un manat de tics que abans no tenia. Amb el temps aprens a mirar els icebergs per la part de sota i el tapissos per la trama i l’ordit. Les aparences confonen els altres però un mateix, a la llarga, no es pot enganyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada